Pes a les motxilles

http://pequelia.es/489/mochilas-escolares/

Crec que el tema del pes de les motxilles hauria de ser un tema al que se li donés més importància de la que se li dona actualment, un tema de més pes. Com a futurs docents hauríem de posar més ènfasi en aquest aspecte, i trobar-hi solucions com per exemple posar estanteries a les classes per a evitar que els nens i nenes portin tots els llibres a la motxilla.

Fa un parell de dies, vaig anar a casa dels meus cosins petits, tres nens que van a l'escola (P4, 1r i 5è). Vaig comprovar el pes de les seves motxilles, i la motxilla del nen que fa 5è, pesava dues vegades més que la que duc jo per anar a la universitat. El pes de la motxilla de la nena que cursa 1r de primària pesava més o menys com la meva.
Molts cops, els pares i les mares compren als seus fills les motxilles que els agraden més a aquests, sense tenir en compte si els tirants són regulables ( molts nens tenen motxilles amb els tirants regulables i no els regulen com hauria de ser, només per qüestions estètiques), o compren motxilles  grans per a aprofitar-les altres anys, o motxilles que no estan acolxades.

Aquests aspectes, encara són més greus en l'etapa d'ensenyament secundari. A l'ESO els nois i noies carreguen moltíssim pes, i porten les motxilles només d'una ansa, o més avall de la cintura. Crec que s'hauria d'informar més als nens, nenes, nois, noies i pares, de com ha de ser una motxilla i com l'han de dur.
Ja que personalment, a mi ningú m'ha explicat com s'ha de dur una motxilla i les conseqüències que pot tenir. 

Portar malament una motxilla pot ocasionar lesions a l'esquena i pot tenir repercusions més greus en el futur. Personalment no m'agradaria que els meus fills i els meus alumnes carreguéssin tant pes a l'esquena i de forma incorrecta. Entre tots podem millorar aquest aspecte.

Per què activitats, jocs i mètodes de cooperació a l’Educació Física?

http://www.efdeportes.com/efd128/cooperacion-en-la-educacion-fisica.htm

Les activitats i jocs de competició tenen com a resultat uns “guanyadors” i uns “perdedors”. Tots ens hem trobat amb nens i nenes (que han guanyat) que mostren la seva superioritat en vers els que han perdut. En els nens/es mes competents, aquesta comparació pot ser positiva, ja que els motiva i el pròxim cop s’esforcen més. En canvi, pels alumnes menys competents és molt negativa.

En la meva experiència com a monitor i practicant, he pogut observar que aquesta situació de comparació (que gairebé sempre va seguida d’una burla) es troba en la majoria d’activitats de competició realitzada amb nens i nenes de primària.

Amb això no vull dir que els jocs i activitats de competició són dolents o negatius, només vull comentar que els jocs cooperatius els tenim més apartats i són igual o més importants.

Per aquesta raó, aquest article promou les activitats i jocs de cooperació, ja que amb aquestes es recupera l’essència d’allò lúdic com a fi en si mateix. Dit d’una altra manera, els nens/es practiquen aquestes activitats sense més raó que la de gaudir mentre es juga. Realitzant jocs cooperatius es contribueix al benestar personal i social.

A través d’aquestes activitats, l’alumne crea un autoconcepte positiu que es va elaborant a partir de les vivències unides a la experiència de la pròpia eficàcia, la comparació amb altres persones, etc.

A través dels jocs i activitats de cooperació es promouen molts factors del desenvolupament personal:

Projecte de Cooperació i Autonomia

Ja hem anat a l'escola El Parc de l'Aigua a explicar el projecte als nens i nenes i sembla que els ha agradat la idea, ja que quan hem demanat qui hi voldria participar, tots els nens i nenes de cadascuna de les classes s'ha ofert. No hi ha hagut cap nen/a en tota l'escola que no hi vulgui participar.


Ja teníem els jocs escollits i havíem fet la programació de tot el trimestre, però després d'una tutoria amb el Kike, vam decidir de canviar-los. Havíem escollit 10 jocs de cooperació i oposició, i vam decidir fer-los només de cooperació.

Així que primer de tot, vam escollir les competències que volem treballar, que són la d’Aprendre a aprendre, Social i ciutadana i la d’Autonomia i iniciativa personal. A partir d’aquí, vam extreure unes subcompetències. Amb les subcompetències vam escollir jocs de cooperació, mirant que es treballessin totes en un o altre joc. I per acabar, a partir dels jocs i les subcompetències, vam extreure els comportaments que desitjem en els nens/es, a partir dels quals els avaluarem.

“El que un nen pot fer avui en col·laboració, podrà fer-ho sol demà” Vigotsky

Disseny del Projecte

El meu grup de projecte està format pel Josep Roda, el Miquel Tetas i jo. El que volem treballar amb els nens i nenes és la Cooperació i l'Autonomia.

Hem escollit l'hora de l'esbarjo, ja que al realitzar les pràctiques en aquell centre he pogut observar que els alumnes sempre acaben jugant a futbol, i a més a més els grans s'imposen als petits i els fan fora.
El Josep, el Miquel i jo realitzarem dos sessions (a l'hora del pati) on aplicarem jocs de cooperació, i deixarem programat tot un trimestre per si des de l'escola volen seguir amb el projecte.
Aquestes sessions de jocs només seràn dos dies a la setmana, la resta de dies els nens faran l'esbarjo normal i corrent. La participació no és obligatòria, si algun nen/a no vol participar del projecte, no passa res.
Per a que s'autogestionin els nens i nenes sols, escollirem uns àrbitres que seran de 3r i 4t (els més grans de l'escola), ells seran els encarregats d'organitzar les activitats i posar ordre si s'escau.

Nom del grup	Chiken
Projecte	Autonomia i cooperació dels nens i nenes
Motivació aprenentatge	Treball en equip i autogestió
Aprenentatges cercats (alumnat)	-   Respecte entre els diversos nens i cursos. - Competècia social i ciutadana/ iniciativa personal i autonomia/Aprendre a aprendre.  -   Cooperació
Metodologia	s'expliquen les activitats i es dona informació(pautes) per després realitzar-se autonomament
Avaluació	A partir de l'observació, i fer una autoavaluació.

Autonomia com a finalitat de l’Educació

http://www.fundacies.org/articulo000.php

Aquest article que us he penjat parla de l’AUTONOMIA com a finalitat de l’Educació.

El projecte que durem a terme amb el meu grup tracta l’autonomia i la cooperació, així que aquest article m’ha despertat curiositat i he cregut adient penjar-lo al meu blog.

Constance Kami defensa un llibre escrit pel conegut Piaget “El juicio moral del niño”.

Crec que el que es defensa i es dona a entendre en aquest article és un tema molt important i que tots els professionals de l’educació ja sigui primària, secundària o altres, l’hauríem de tenir en compte. Ja que a tots ens ha passat que oblidem els continguts i coneixements que ens han transmès en cursos anteriors, i això es degut a que el mestre tracta de transmetre la ciència únicament per la ciència mateixa, sense despertar la curiositat, transmet les dades i conceptes sense preocupar-se que la instrucció tingui sentit per l’alumne.

En canvi, si s’ensenya ciència a través del desenvolupament de l’autonomia (que l’alumne trobi els seves pròpies respostes per mitjà d’experiments, pensament crític i comparant diversos punts de vista). Llavors aquest aprenentatge serà significatiu, tindrà sentit per a ell.

I això no només passa en el món de l’educació, sinó en tots els àmbits de la vida.

Segons Piaget els nens i nenes desenvolupen l’autonomia tant en l’àmbit moral “bo” o “dolent”, com en l’àmbit intel·lectual “vertader” o “fals”.