Marc teòric del projecte d'Autonomia i Cooperació

Carlos Velazquez Callado resumeix molt bé els principis i les avantatges del joc cooperatiu:

• El niño participa únicamente por el mero placer de jugar y no por el resultado.

Ò

• Aseguran la diversión al desaparecer la amenaza de no alcanzar el objetivo marcado.

Ò

• Favorecen la participación de todos y propician relaciones empáticas, cordiales y constructivas entre los participantes.

Ò

• El éxito se centra en la superación personal y grupal y no en superar a los otros. 

• ÒNadie es excluido por su falta de habilidad, todos son aceptados y todos pueden aportar algo al grupo.

Ò

• Fomentan conductas de ayuda y un alto grado de comunicación entre todos los participantes. 

Enrique Pérez Oliveras defensa el joc cooperatiu amb la següent declaració:

Los juegos cooperativos  implican la toma de decisiones para solucionar problemas, requiere de la 

superación colectiva de algún obstáculo externo al grupo y para lograrlo, se necesita del aporte de 

cada uno de los participantes, no sólo de los "mejores",  de los "mas fuertes" o de los "mas hábiles”.

Johnson (1980) constata la superioritat de l'estructura cooperativa sobre la competitiva propiciant el context adequat per al pensament creatiu. 

També hem trobat aquest quadre que defineix el que és el joc cooperatiu, i ammés a més concorda amb la nostra intervenció:

La demanda que té el joc cooperatiu (col·laboracio, ajuda recíproca, comunicació i coordinació 
d'accions ) serien més o menys les actituds que desitjàvem amb els nens i nenes durant la nostra intervenció, com podeu obserbar a baix de tot del portafoli.

De la mateixa manera que Carlos Velazquez Callado i molts altres autors, aquest quadre diu que el joc cooperatiu és una activitat que produeix plaer amb l'absència de la competició i de les exclusions i discriminacions.

Per acabar no podíem passar per alt aquesta frase de Vigotsky:

“El que un nen pot fer avui en col·laboració,  podrà fer-ho  sol  demà”

Ò

L'educació emocional a través de joc (Eli i Blasa)

La Eli durant la seva etapa de pràctiques es va trobar en una situació que la va deixar incòmode, la va inquietar: dos nens s'havien esbarallat a l'hora del pati i a l'entrar a classe la professora els diu que ho deixin estar, que el que ha passat al pati s'ha de quear allí.

La Eli i la Blasa han treballat l'educació emocional amb els nens i nenes, per a que aquest canalitzin els seus sentimets i emocions, el que senten ells.

L'educació emocional engloba diverses competències que s'han de treballar conjuntament, totes alhora, no s'han de separar.

Una activitat molt interessant va ser un mural que van penjar on hi havia diversos sentiments escrits (ràbia, alegria, decepció, felicitat, tristesa...) a partir d'aquí, es realitzaven diverses activitats i els nens havien de posar una creu sota dels sentiments que havien tingut al realitzar-la. També quan hi havia un conflicte havien d'anar al mural a apuntar-ho, això els feia pensar i reflexionar.
A la part de baix del mural, hi van deixar un espai on els nens i nenes podien apuntar nous sentiments que havien tingut.

Crec que treballar el tema de l'educació emocional amb els nens i nenes és molt positiu ja que fomenta la capacitat de controlar i reconèixer els sentiments i emocions propis i dels altres, de discriminar entre elles i fer servir aquesta informació per quiar el nostre pensament i les nostres accions.

Una escola per a tots (Maria i Imma)

Aquest projecte va encarat a un nen amb esquizofrènia i TDAH. És un nen que ja està en tractament.
Aquest nen empra amb molte freqüència la violència en vers els companys per a resoldre qualsevol problema.

M'ha semblat molt interessant la intervenció que han fet la Imma i la Maria.
Primer de tot li van fer firmar un contracte al nen, les condicions d'aquest contracte les van decidir conjuntament amb el nen, crec que així el nen es sent més partícep i es responsabilitza més.

També van usar el recurs de la ràdio. El nen retransmetia els partits de futbol que jugaven els seus companys, entre d'altres coses, amb aquest fet, van aconseguir apropar a l'alumne a la resta de companys.

Està molt bé usar diferents recursos i sobretot fent protagonista el nen, implicar-lo en la tasca, que es senti responsable.

Tot i que aquest nen depén també d'altres especialistes, nosaltres hem de fer el que estigui a les nostres mans per ajudar-lo, sobretot a l'àrea d'Educació Física ja que és l'àrea on els nens i nenes entren més en contacte entre ells, on es formes més vincles.

Frustració (Pedro)

El Pedro ha fet un treball magnífic.
Ha treballat a través del control emocional, jocs cooperatius, un conte i una cançó.
S'ha centrat en un alumne amb frustració a la derrota, no li agrada perdre, no tracta bé el material.
El que ha fet el Pedro és buscar la frustració d'aquest nen en una activitat (li ha complicat la tasca fins que ha aconseguit que es "frustrés") i a partir d'aquí ha buscat estratègies de ressolució.

Va explicar un conte, on el protagonista era de característiques semblants a les del nen. Després va comentar el conte amb ell, i així el nen es va poder expressar sense problemes, ja que al nen li agradava més parlar del personatge que d'ell. El nen expressava el que sentia a través del personatge.

Ha utilitzat també un llibre molt bo anomenat "emocions i sentiments".

Pel que fa al tema del projecte, crec que és un tema molt interessant, ja que a totes les escoles podem trobar-hi alumnes frustrats, i és feina nostra posar-hi remei.

Davant de les males conductes... Cooperem! (Carlos i Josep)

Aquest grup s'ha centrar en un alumne amb mala conducta i han intentat que a través de la reflexió dels seus companys es donés compte que la seva conducta no era bona.

Crec que és un tema que s'ha de treballar durant més temps, ja que només s'han dut a la pràctica dos o tres intervencions, i és normal que els canvis no siguin gaire notables, o que durant aquestes sessions hi hagi hagut un petit canvi, però si es deixa de treballar aquest aspecte tornaran a sorgir les males conductes.

És un tema molt interessant i important de treballar, ja que en un futur ens podem trobar amb alumnes amb conductes dolentes dins l'aula. A més a més, treballat aquest tema podrem solucionar també altres problemes que hi pugui haver a l'aula.
Moltes vegades els problemes dels alumnes amb males conductes venen de casa, família amb problemes, desestructurada... és per això que és un tema difícil de tractar i que es necessitaria més temps per a treballar-lo.

Cuidem l'esquena (Sergi, Joel i Genís)

Aquest grup s'ha centrar en un problema que han observat durant el pràcticum i que segurament tothom ens hi hem fixat també: els nens i nenes seuen malament a la cadira, porten massa pes a la motxilla, o porten la motxilla de manera incorrecta, perjudicant l'esquena.

És un tema molt interessant, que s'hauria de treballar sovint a les escoles i en canvi, el menys en el meu cas, no l'he treballat mai.
A partir de l'Educació Física han fet jocs i activitats per a corregir les postures i finalment, els han mostrat fotos d'esquenes malformades per culpa dels mals hàbits, una mica impactant, però molt eficient.

Crec que el tema del pes de les motxilles hauria de ser un tema al que se li donés més importància de la que se li dona actualment, un tema de més pes. Com a futurs docents hauríem de posar més ènfasi en aquest aspecte, i trobar-hi solucions com per exemple posar estanteries a les classes per a evitar que els nens i nenes portin tots els llibres a la motxilla.
Portar malament una motxilla pot ocasionar lesions a l'esquena i pot tenir repercusions més greus en el futur. Personalment no m'agradaria que els meus fills i els meus alumnes carreguéssin tant pes a l'esquena i de forma incorrecta. Entre tots podem millorar aquest aspecte. 

El tribunal de la convivència (Los presis: Javi i Héctor)

Aquest projecte d'entrada m'ha recordat molt al nostre.
L'han dut a terme a una escola on el 80% dels alumnes són immigrants.
S'han centrat en el curs de sisè,  mitjançant activitats i jocs cooperatius han tractat de fomentar la convivència entre els diferents alumnes.
Han anat reforçant els nens i les nenes amb punts positius i negatius i el resultat és grupal, es sumen els punts dels components de cada equip, això fomenta la cooperació.
En tot moment s'han recolzat sobre un marc teòric, totes les intervencions estaven justificades amb algun autor.
Un aspecte molt important a destacar és que han introduit la figura dels "mediadors", alumnes voluntaris que feien de mediadors durant l'activitat. (Semblant a la figura dels àrbitres que hem utilitzat al nostre projecte).
També esmentar que el projecte l'han realitzat durant les hores d'esbarjo i era voluntari.

Ens motivem (Fran, Oscar, Joan i Jose)

Aquest grup ha detectat desmotivació en certs alumnes, concretament s'han centrat en una nena amb dificultats motrius, que a més a més està rebutjada per la resta de companys.
Van passar un sociograma als alumnes, amb una pregunta positiva i una negativa ( al pràcticum també vaig passar un sociograma però totes les preguntes eren en positiu, ja que es pot observar igualment qui és el líder i a qui deixen més de banda).
Mitjançant diversos jocs i activitats, donanr diversos rols a la nena (líder, guia, jugadora que dona més punts...) han aconseguit "integrar" a la nena dins el grup classe. Si més no, al vídeo que ens han mostrat es veia com la resta de companys l'animaven i cooperaven amb ella.

No tot és guanyar (Rosa i Maria)

Aquest grup ha encarat el seu projecte a un alumne que no accepta la derrota i falta el respecte als companys. És una conducta molt freqüent en nens d'aquesta edat. Part de la culpa és dels seus pares i encara més dels seus entrenadors (si realitzen algun esport extraescolar). En el meu període de pràctiques m'he trobat amb algun alumne d'aquestes característiques, no tant exagerat (perquè segons hem pogut observar al vídeo que ens han mostrat, era bastant radical i exagerat). El nen faltava al respecte als seus companys, no tractava bé el material... i tot això degut a que no volia perdre, no tolerava la derrota.
Hi ha hagut un moment que ha semblat que li volguessin diagnosticar un problema, i nosaltres això no ho podem fer, simplement hem d'avisar, orientar i aconsellar a  les famílies i a la resta del professorat.

Com a intervenció, el que han fet és grabar les reaccions dels alumnes i posteriorment han reproduit el vídeo davant de tota la classe, entre tots han reflexionat. També han treballat amb activitats de relaxació.

Després de la intervenció han tornat a grabar un vídeo de la sessió on es veu el nen que ja accepta la derrota i inclús anima als seus companys.

Crec que és una bona intervenció per a solucionar aquest tipus de problemes.

La integració intercultural (Mery i Ainoa)

Aquest projecte m'ha recordat molt a treball d'investigació que vaig realitzar durant el meu període de pràctiques.
Han treballat la integració intercultural donant diferents rols als alumnes. Han començat centrant-se en un nen, però finalment s'han basat en tres alumnes.
Han grabat la sessió per a que posteriorment els alumnes poguéssin veure com es desenvolupava i poder comentar-la entre tots. Crec que és un bon mètode, perquè així els alumnes prenen consciència dels seus actes des d'un punt de vista extern.
Han treballat la resolució de conflictes a partir de l'empatia.

Sobreviure per a viure (Alba, Eric i Aisling)

Aquest grup, a diferència de la resta, ha traballat les matemàtiques a partir de l'Educació Física, treballant així d'una manera interdisciplinar.
Han desenvolupat una Gincama matemàtica. En les diferents estacions els nens i nenes havien de resoldre activitats pròpies de l'àrea de les matemàtiques. Per a motivar els alumnes han creat la situació que es trobaven en una illa deserta i que havien d'arribar fins al baixell si volien seguir vius.

Justament aquest any realitzat l'assignatura de matemàtiques i la seua didàctica, hi ha autors com Ausubel, o simplement el Decret  147/2007 que defensen la reslució de problemes com el nucli de l'aprenentatge de les matemàtiques.

Els nens quan els parles de matemàtiques es desmotiven, però, al realitzar-les d'una manera dinàmica, aquesta desmotivació desapareix.
Crec que com a docents, si ens toca desenvolupar l'assignatura de Matemàtiques, no cal que totes les classes siguin magistrals i teòriques dins l'aula. Les podem treballar de mil maneres i de forma dinàmica, crec que així aconseguirem motivar més els alumnes. Una exemple d'aquest treball seria anar al pati a jugar al joc dels "Paquets".

Ocupació racional dels espais (Manel i Oriol)

Aquest grup ha treballat, com le Pili i l'Andrea, en l'àmbit extraescolar, concretament a l'Escola de Futbol Intercomarcal.
La falta de cooperació dels nens comporta una mala ocupació de l'espai, a partir d'aquí han desenvolupat el seu projecte.
Els nens són idividualistes, tenen poca base de jocs preesportius, afany de protagonisme i la comunicació entre ells és gairebé nula.

A partir de jocs i activitats relacionades amb el futbol, han treballat aquests aspectes.

Com en el nostre projecte, aquet grup també ha fomentat la comunicació verbal.

Crec que molts entrenadors de futbol base o de qualsevol altre esport, es dediquen només a ensenyar tècnica i a ensenyar futbol, però quan els nens i nenes són petits se'ls ha d'ensenyar a moure's per l'espai, a comunicar-se i a jugar/treballar de manera cooperativa. Mitjançant aquestes activitats aconseguirem una bona base per a més endavant poder-nos centrar expclusivament en aspectes de l'esport que es desenvolupi. Tots hem tingut entrenadors al llarg de la vida i sense pensar-hi massa, podem destacar quins ens han ensenyat més i quins no.

Relaxació a través de l'E.F. (Pirates: Gerard, Sergi i Miquel)

Aquest grup ha aplicat el seu projecte en una escola amb nens i nenes majoritàriament d'ètnia gitana.
Han treballat amb ells a través del Taichi i el Ioga. Són alumnes molt moguts, però a partir del Ioga i Taichi van conseguir calmar-los. Crec que és una bona activitat per a nens i nenes d'aquestes característiques, a més a més el resultat va ser molt positiu.

Han buscat conflictes i han treballat a partir d'aquests. Han adaptat les activitats a les característiques dels nens i nenes, així, a l'hora de fer el Ioga i el Taichi, els posaven música d'estil flamenc per a augmentar la motivació i la participació d'aquests.
S'anticipaven a les reaccions dels alumnes.

Ha estat un projecte molt interessant, on han incorporat diverses situacions (inferioritat, superioritat...) per a crear diferents reaccions.
A través d'un vídeo, han mostrar reflexions dels nens i nenes molt interessants.

Ens interessem en aprendre (Roger, Mariona i Anna)

Els tres companys durant el període de pràctiques han detectat una manca d'atenció dels alumnes, degut a la manca de motivació. Aquí entra el paper del mestre.

Per a solucionar aquest problema, cadascún d'ells ha assolit un rol diferent: un era el professor inhibit, l'altre ara assertiu i l'últim era agrassiu.
Amb el mestre inhibit hi havia problemes constants, en canvi, amb els altres dos aquests problemes no apareixien.
Crec que aquest projecte està més encarat als mestres, així podem observar com hem de treballar amb els nens i nenes. Crec que és un tema molt important.

Hi havia alumnes que es donaven compte que si paraven d'enfadar-se entre ells podien jugar tots junts.
Però com a conclusió, he pogut extreura que si els dones les pautes marcades als nens i nenes l'activitat surt bé, però, si els deixes "lliures" començen els problemes.
S'hauria de buscar un pun intermig, crec que el paper del professor assertiu és el més adequat, encara que depenent de la situació has de deixar més llibertat o has de pautar més als alumnes.

Cooperació extraescolar (Pili i Andrea)

Aquest grup també ha treballat el tema de la cooperació entre els nens i nenes, però en aquest cas ha estat en una activitat extraescolar als Maristes, basant-se en actituds observades anteriorment.

S'han recolzat en tot moment sobre un marc teòric, tot el que feien ho justificaven amb algun autor.
També han trobat diferència de gènere, dic també perquè en el nostre projecte ha aparegut en alguna ocasió.

M'ha agradat quan han comentat que en aquest projecte, a diferència del pràcticum, hem treballat a partir de competències. Primer ens hem marcat els objectius i després hem treballat per assolir-los.
I si no ho havíem fet així, és perquè ningú ens ho havia ensenyat.

Rebuig (Eli, Marta i Ariadna)

Aquest grup ha realitzat el prjecte a l'Escola dels Camps Elisis de Lleida.
El projecte ha anat encarat a acabar amb el rebuig que patia un alumne.
Per solucionar aquest problema han utilitzat jocs i activitats on es treballés l'Empatia, crec que és l'eina més adequada per a resoldre aquesta mena de problemes.
Un punt important a destacar és que van passar un sociograma escrit. En el projecte d'investigació que vaig realitzar ja durant el meu període de pràctiques vaig treballar el mateix tema també vaig passar un sociograma, l'única diferència és que al sociograma que vaig passar jo no hi havien preguntes negatives com : amb qui no t'agrada jugar, qui no voldries al teu costat... perquè crec que només amb les preguntes positives ja es pot observar clarament a qui deixen més de banda. Així també s'evita que l'"odi" o rebuig cap a una persona incrementi.

Cooperem (Oscar i Ramon)

Aquest grup s'ha centrat en un problema que han observat durant el pràcticum: Els alumnes són molt individualistes.

Per a treballar aquest tema, han utilitzat un esport que no coneixia, el Kin-ball.
A diferència de nosaltres, que també hem treballat la cooperació, l'Oscar i el Ramon ho ha fet mitjançant un joc on no només hi ha cooperació, sinò que també hi ha competició (cooperació-oposició).

Coneguem el Pair Play (Lorena, Mariona i Sandra)

Aquest grup ha treballat el tema del Fair Play (joc net) amb els alumnes d'una escola. 

Un aspecte a destacar d'aquest projecte és que les activitats eren flexibles, han apostat per la reconducció de les activitats.  També m'agradaria destacar  de la mateixa manera que ho hem fet nosaltres, aquest grup també ha treballat la comunicació entre els nens i nenes, un aspecte molt important que és bo de treballar-lo des de petits.

Per a treballar aquest tema han realitzat activitats competitives (de manera paral·lela, també han treballat la cooperació). En un moment de l'exposició, han explicat que als nens i nenes els faltava una base de cooperació i cohesió. Aquí hi podríem lligar el nostre projecte.