Marc teòric del projecte d'Autonomia i Cooperació

Carlos Velazquez Callado resumeix molt bé els principis i les avantatges del joc cooperatiu:

• El niño participa únicamente por el mero placer de jugar y no por el resultado.

Ò

• Aseguran la diversión al desaparecer la amenaza de no alcanzar el objetivo marcado.

Ò

• Favorecen la participación de todos y propician relaciones empáticas, cordiales y constructivas entre los participantes.

Ò

• El éxito se centra en la superación personal y grupal y no en superar a los otros. 

• ÒNadie es excluido por su falta de habilidad, todos son aceptados y todos pueden aportar algo al grupo.

Ò

• Fomentan conductas de ayuda y un alto grado de comunicación entre todos los participantes. 

Enrique Pérez Oliveras defensa el joc cooperatiu amb la següent declaració:

Los juegos cooperativos  implican la toma de decisiones para solucionar problemas, requiere de la 

superación colectiva de algún obstáculo externo al grupo y para lograrlo, se necesita del aporte de 

cada uno de los participantes, no sólo de los "mejores",  de los "mas fuertes" o de los "mas hábiles”.

Johnson (1980) constata la superioritat de l'estructura cooperativa sobre la competitiva propiciant el context adequat per al pensament creatiu. 

També hem trobat aquest quadre que defineix el que és el joc cooperatiu, i ammés a més concorda amb la nostra intervenció:

La demanda que té el joc cooperatiu (col·laboracio, ajuda recíproca, comunicació i coordinació 
d'accions ) serien més o menys les actituds que desitjàvem amb els nens i nenes durant la nostra intervenció, com podeu obserbar a baix de tot del portafoli.

De la mateixa manera que Carlos Velazquez Callado i molts altres autors, aquest quadre diu que el joc cooperatiu és una activitat que produeix plaer amb l'absència de la competició i de les exclusions i discriminacions.

Per acabar no podíem passar per alt aquesta frase de Vigotsky:

“El que un nen pot fer avui en col·laboració,  podrà fer-ho  sol  demà”

Ò

L'educació emocional a través de joc (Eli i Blasa)

La Eli durant la seva etapa de pràctiques es va trobar en una situació que la va deixar incòmode, la va inquietar: dos nens s'havien esbarallat a l'hora del pati i a l'entrar a classe la professora els diu que ho deixin estar, que el que ha passat al pati s'ha de quear allí.

La Eli i la Blasa han treballat l'educació emocional amb els nens i nenes, per a que aquest canalitzin els seus sentimets i emocions, el que senten ells.

L'educació emocional engloba diverses competències que s'han de treballar conjuntament, totes alhora, no s'han de separar.

Una activitat molt interessant va ser un mural que van penjar on hi havia diversos sentiments escrits (ràbia, alegria, decepció, felicitat, tristesa...) a partir d'aquí, es realitzaven diverses activitats i els nens havien de posar una creu sota dels sentiments que havien tingut al realitzar-la. També quan hi havia un conflicte havien d'anar al mural a apuntar-ho, això els feia pensar i reflexionar.
A la part de baix del mural, hi van deixar un espai on els nens i nenes podien apuntar nous sentiments que havien tingut.

Crec que treballar el tema de l'educació emocional amb els nens i nenes és molt positiu ja que fomenta la capacitat de controlar i reconèixer els sentiments i emocions propis i dels altres, de discriminar entre elles i fer servir aquesta informació per quiar el nostre pensament i les nostres accions.

Una escola per a tots (Maria i Imma)

Aquest projecte va encarat a un nen amb esquizofrènia i TDAH. És un nen que ja està en tractament.
Aquest nen empra amb molte freqüència la violència en vers els companys per a resoldre qualsevol problema.

M'ha semblat molt interessant la intervenció que han fet la Imma i la Maria.
Primer de tot li van fer firmar un contracte al nen, les condicions d'aquest contracte les van decidir conjuntament amb el nen, crec que així el nen es sent més partícep i es responsabilitza més.

També van usar el recurs de la ràdio. El nen retransmetia els partits de futbol que jugaven els seus companys, entre d'altres coses, amb aquest fet, van aconseguir apropar a l'alumne a la resta de companys.

Està molt bé usar diferents recursos i sobretot fent protagonista el nen, implicar-lo en la tasca, que es senti responsable.

Tot i que aquest nen depén també d'altres especialistes, nosaltres hem de fer el que estigui a les nostres mans per ajudar-lo, sobretot a l'àrea d'Educació Física ja que és l'àrea on els nens i nenes entren més en contacte entre ells, on es formes més vincles.

Frustració (Pedro)

El Pedro ha fet un treball magnífic.
Ha treballat a través del control emocional, jocs cooperatius, un conte i una cançó.
S'ha centrat en un alumne amb frustració a la derrota, no li agrada perdre, no tracta bé el material.
El que ha fet el Pedro és buscar la frustració d'aquest nen en una activitat (li ha complicat la tasca fins que ha aconseguit que es "frustrés") i a partir d'aquí ha buscat estratègies de ressolució.

Va explicar un conte, on el protagonista era de característiques semblants a les del nen. Després va comentar el conte amb ell, i així el nen es va poder expressar sense problemes, ja que al nen li agradava més parlar del personatge que d'ell. El nen expressava el que sentia a través del personatge.

Ha utilitzat també un llibre molt bo anomenat "emocions i sentiments".

Pel que fa al tema del projecte, crec que és un tema molt interessant, ja que a totes les escoles podem trobar-hi alumnes frustrats, i és feina nostra posar-hi remei.

Davant de les males conductes... Cooperem! (Carlos i Josep)

Aquest grup s'ha centrar en un alumne amb mala conducta i han intentat que a través de la reflexió dels seus companys es donés compte que la seva conducta no era bona.

Crec que és un tema que s'ha de treballar durant més temps, ja que només s'han dut a la pràctica dos o tres intervencions, i és normal que els canvis no siguin gaire notables, o que durant aquestes sessions hi hagi hagut un petit canvi, però si es deixa de treballar aquest aspecte tornaran a sorgir les males conductes.

És un tema molt interessant i important de treballar, ja que en un futur ens podem trobar amb alumnes amb conductes dolentes dins l'aula. A més a més, treballat aquest tema podrem solucionar també altres problemes que hi pugui haver a l'aula.
Moltes vegades els problemes dels alumnes amb males conductes venen de casa, família amb problemes, desestructurada... és per això que és un tema difícil de tractar i que es necessitaria més temps per a treballar-lo.

Cuidem l'esquena (Sergi, Joel i Genís)

Aquest grup s'ha centrar en un problema que han observat durant el pràcticum i que segurament tothom ens hi hem fixat també: els nens i nenes seuen malament a la cadira, porten massa pes a la motxilla, o porten la motxilla de manera incorrecta, perjudicant l'esquena.

És un tema molt interessant, que s'hauria de treballar sovint a les escoles i en canvi, el menys en el meu cas, no l'he treballat mai.
A partir de l'Educació Física han fet jocs i activitats per a corregir les postures i finalment, els han mostrat fotos d'esquenes malformades per culpa dels mals hàbits, una mica impactant, però molt eficient.

Crec que el tema del pes de les motxilles hauria de ser un tema al que se li donés més importància de la que se li dona actualment, un tema de més pes. Com a futurs docents hauríem de posar més ènfasi en aquest aspecte, i trobar-hi solucions com per exemple posar estanteries a les classes per a evitar que els nens i nenes portin tots els llibres a la motxilla.
Portar malament una motxilla pot ocasionar lesions a l'esquena i pot tenir repercusions més greus en el futur. Personalment no m'agradaria que els meus fills i els meus alumnes carreguéssin tant pes a l'esquena i de forma incorrecta. Entre tots podem millorar aquest aspecte. 

El tribunal de la convivència (Los presis: Javi i Héctor)

Aquest projecte d'entrada m'ha recordat molt al nostre.
L'han dut a terme a una escola on el 80% dels alumnes són immigrants.
S'han centrat en el curs de sisè,  mitjançant activitats i jocs cooperatius han tractat de fomentar la convivència entre els diferents alumnes.
Han anat reforçant els nens i les nenes amb punts positius i negatius i el resultat és grupal, es sumen els punts dels components de cada equip, això fomenta la cooperació.
En tot moment s'han recolzat sobre un marc teòric, totes les intervencions estaven justificades amb algun autor.
Un aspecte molt important a destacar és que han introduit la figura dels "mediadors", alumnes voluntaris que feien de mediadors durant l'activitat. (Semblant a la figura dels àrbitres que hem utilitzat al nostre projecte).
També esmentar que el projecte l'han realitzat durant les hores d'esbarjo i era voluntari.