Marc teòric del projecte d'Autonomia i Cooperació

Carlos Velazquez Callado resumeix molt bé els principis i les avantatges del joc cooperatiu:

• El niño participa únicamente por el mero placer de jugar y no por el resultado.

Ò

• Aseguran la diversión al desaparecer la amenaza de no alcanzar el objetivo marcado.

Ò

• Favorecen la participación de todos y propician relaciones empáticas, cordiales y constructivas entre los participantes.

Ò

• El éxito se centra en la superación personal y grupal y no en superar a los otros. 

• ÒNadie es excluido por su falta de habilidad, todos son aceptados y todos pueden aportar algo al grupo.

Ò

• Fomentan conductas de ayuda y un alto grado de comunicación entre todos los participantes. 

Enrique Pérez Oliveras defensa el joc cooperatiu amb la següent declaració:

Los juegos cooperativos  implican la toma de decisiones para solucionar problemas, requiere de la 

superación colectiva de algún obstáculo externo al grupo y para lograrlo, se necesita del aporte de 

cada uno de los participantes, no sólo de los "mejores",  de los "mas fuertes" o de los "mas hábiles”.

Johnson (1980) constata la superioritat de l'estructura cooperativa sobre la competitiva propiciant el context adequat per al pensament creatiu. 

També hem trobat aquest quadre que defineix el que és el joc cooperatiu, i ammés a més concorda amb la nostra intervenció:

La demanda que té el joc cooperatiu (col·laboracio, ajuda recíproca, comunicació i coordinació 
d'accions ) serien més o menys les actituds que desitjàvem amb els nens i nenes durant la nostra intervenció, com podeu obserbar a baix de tot del portafoli.

De la mateixa manera que Carlos Velazquez Callado i molts altres autors, aquest quadre diu que el joc cooperatiu és una activitat que produeix plaer amb l'absència de la competició i de les exclusions i discriminacions.

Per acabar no podíem passar per alt aquesta frase de Vigotsky:

“El que un nen pot fer avui en col·laboració,  podrà fer-ho  sol  demà”

Ò